El Col·lectiu Serrella celebrava el Xé sopar del Nou d’Octubre amb la mirada posada en aquell primer sopar-tertúlia amb Alfons Llorenç. Per això, una dècada més tard, el Col·lectiu va convidar Enric Sòria, un valencià pel món que podia parlar-nos del present del País Valencià.
      Enric Sòria va parlar de les llums i les ombres de la pervivència del poble valencià. Segons Sòria, de la mateixa manera que l’Administració posa tota classe d’obstacles a la nostra cultura i la nostra llengua per a que així acabe diluint-se, la societat civil mostra una permanent voluntat de lluita perquè no desapareguen les nostres senyes d’identitat.
      El convidat va descriure la realitat del País Valencià com a «complexa», atés que si en alguns aspectes s'ha notat determinats avanços, en altres –com per exemple la qüestió política– la societat valenciana pateix una indefinició i una invisibilitat que li impedix consolidar-se com una autonomia decisiva pel que fa al conjunt de l’Estat. Sòria va dir que, en aspectes com l’edició, l’economia o els mitjans de comunicació, només comptaven realment Barcelona i Madrid i això ens afectava de manera important.
      Sòria va confessar amb humor que mai s’havia complert cap predicció seua, per la qual cosa no s’atrevia a pronosticar el nostre futur com a poble, malgrat que ara s’aprén la llengua a les escoles i la societat civil organitza un bon grapat d’actes de supervivència cultural.