VI edició - 2001
Desenvolupament sostenible: l’Agenda 21
Convidat: Josep Vicent Mascarell,
tècnic mediambiental de l’Ajuntament de Dènia

Reconeixements a l’ús social del valencià:

1) Filà Marrocs de Banyeres de Mariola

2) Colla ecologista La Carrasca d’Alcoi

3) Fermín Francés S.L. de Banyeres de Mariola

 

Josep Vicent Mascarell, convidat a l’edició de 2001, és tècnic mediambiental a l’Ajuntament de Dénia. És professor de Geografia Turística i, a més, treballa en projectes de la Universitat de València de desenvolupament sostenible. Molts dels treballs que elabora són per a Sud-amèrica. Al País Valencià ha fet estudis per a ciutats com Alcoi, Dénia o Gandia. Aquest gran comunicador va delectar en l’edició del VI Sopar del Nou d’Octubre, que organitza el Col·lectiu Serrella, amb l’explicació de l’Agenda 21.
...... Segons Mascarell, l’Agenda 21 no és més que l’aplicació del concepte de desenvolupament sostenible als municipis. El seu èxit depén de la participació ciutadana, però no hi ha fòrmules màgiques que es puguen aplicar per igual a tots els llocs. Es tracta de que puguem satisfer les nostres necessitats d’ara sense posar en perill que els nostres fills puguen fer el mateix. Aquest progrés el pot veure la gent d’una o dues generacions, un termini de temps molt raonable.
...... Aquesta ferramenta és la porta d’entrada de la societat civil en la definició del seu futur. Els polítics són necessaris perquè aquesta planificació que fan els ciutadans ha d’arribar a bon port. Els qui treballen en un vaixell poden decidir anar a un lloc concret però, si el capità no els porta, mai no arribaran.
...... A l’Estat espanyol hi ha exemples molt interessants. A Calvià, Lanzarote, Vitòria o Alcobendas han funcionat bé els projectes. Actualment, però, no hi ha cap agenda que estiga acabada al País Valencià. Hi ha treballs encetats com els de Gandia, Moraira o Dénia. Pel que fa a processos participatius, no n’hi ha cap de destacable. On més avançades estan les Agendes 21 és a Catalunya perquè la Diputació de Barcelona està ajudant molt els municipis a tirar-ho endavant.
...... Un territori té uns límits pel que fa al creixement que vénen marcats per la quantitat de sòl que té per a distribuir el paisatge i el patrimoni històric –que no pot descuidar–, els recursos hídrics per a donar a beure als ciutadans, la capacitat per a gestionar els residus sòlids o l’habilitat per a absorbir gent d’altres cultures sense perdre la pròpia manera de ser. Si a una població de 1.000 habitants arriben 30.000 noves persones, els costums d’eixa comunitat desapareixeran. La capacitat de càrrega d’un col·lectiu de persones és com un camió que pot transportar un determinat pes però que si es supera la seua capacitat es pot trencar.
...... Els valencians tenim una identitat molt difusa. Primer ens hauriem de preguntar si tenim un sentiment de ser valencians per a després determinar quina és la nostra capacitat d’absorbir altra gent. ¿Els valencians tenim cap problema en desaparèixer com a tals i convertir-nos en alemanys? La capacitat de càrrega és el que un territori pot suportar sense perdre la identitat.
...... Mascarell va dir que Banyeres ha d’aconseguir que la gent que viu allí tinga la màxima qualitat de vida i que hi haja justícia intergeneracional. Açò vol dir que no han d’haver ni diferències culturals ni econòmiques ni socials entre els ciutadans que viuen a Banyeres de Mariola. Per a que siga possible ha de funcionar la democràcia, la transparència i la justícia. La riquesa que es genera al poble s’ha de distribuir entre la població.
...... Fa dues dècades que tenim una democràcia representativa on deleguem en els polítics que guanyen la gestió dels nostres municipis. Ara hem de fer una transformació cap a una democràcia participativa. El poble ha de intervenir en definir allò que vol. Quan un gran nombre d’habitants tinga més qualitat de vida, el poble serà més ric i no quan els qui millor visquen siguen només tres o quatre. Mai s’han de posar en perill els recursos que permet el progrés. No es pot balafiar el paisatge, la cultura o els recursos naturals.
...... Per acabar, Mascarell va afirmar que Terra Mítica és un producte turístic paradigmàtic de la tendencia actual: els parcs temàtics. Aquest model propugna només els beneficis econòmics. Per a un veritable desenvolupament sostenible, a més ha d’haver-hi guanys ecoambientals i millores sociocomunitàries. Els polítics han apostat, amb diners públics, per un projecte que no millora la qualitat de vida de la població ni tampoc conserva el capital natural del territori.


Tornar