El Col·lectiu Serrella va organitzar i patrocinar un concert de L'Ham de Foc el 7 d'octubre de 2000 al Teatre Principal de Banyeres de Mariola.

L’Ham de Foc comença l’any 1998 a donar les primeres passes sorprenent crítics i públic per la seua forta personalitat. Des d’aleshores han enregistrat tres discs de música preciosista basada en la seua pròpia tradició i oberta a la resta del món modal, des de la música medieval occidental a la de l’Orient Mitjà o la de la Mediterrània Oriental, amb els instruments originals de cadascuna d'aquestes cultures i un so íntegrament acústic encara que no exempt de contundència.

Així, els omnipresents bordons (violes de roda, cornamuses, tanpura, didgeridoo, trompa marina...) i les percussions (des de les més elementals panderetes o culleres als sofisticats tombak o tabla) són la base per als texts i les melodies cruament modals teixides per la veu de Mara Aranda a la que acompanyen tot un ventall d'instruments de corda (ud, diferents tipus de llaüts, lyres, saz, arpes,...) i vent, des del subtil ney o les flautes de canya, fins a les enèrgiques dolçaines, sacs de gemecs o xirimies.

Allò que ha esdevingut el segell de L’Ham de Foc, la «marca de la casa», és la preferència per les composicions pròpies davant l’alternativa d'arranjar temes que ja existeixen o musicar poemes d’altres. En una paraula, la creació.

Un altre tret característic del grup és la recerca constant de nous i inspiradors recursos musicals intentant no caure mai en la superficialitat, la redundància o l'exotisme barat en aquesta tasca d'adoptar llenguatges musicals aliens, sempre feta amb una gran estima i cercant els mestres més respectats.

Els directes de L'Ham de Foc, lluny de reduïr-se a una versió mancada dels acurats arranjaments dels seus discs, reprodueixen fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb huit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics, a l’escenari.